.


.

.

.

.

.

.
.
.
.

.

.

dissabte, 27 de gener de 2018

Els cartells del Carnestoltes de Benimaclet 2018








Ontinyent, a dissabte vint-i-set de gener de 2018.

L'any passat, en plena burla sobre la moda aquesta que s'ha empescat l'Ajuntament de València de crear no un cartell de festes sinó sèries completes —algunes d'injustificable justificació—, en mig del dinar del Carnestoltes de Benimaclet, vaig soltar la meua. A l'any que ve faré jo els cartells carnestoltencs...! I en faré tants com en farà per a Falles el consistori del poble veí...!

I tant que em prengueren la paraula! Que ja estava Peli a meitat de gener recordant-m'ho... Però quants cartells farien els valencianets aquestos? Quan he sabut que són tres he alenat també... Uf. Que damunt, el tema al voltant del qual girarà el Carnestoltes benimacleter (que ara me'ls fan temàtics), també té collons...! L'única pista va ser la paraula "Irlanda"..., i amb eixe canemàs... 

Però ca! I tant que podríem fer alguna cosa a partir del tema aquest i la idea que jo havia parit... A més, el fet que es tracte de tres cartells i que l'Arribada del Moro Maclet arribe a les 30 edicions va inspirar-me més encara. Veja'm quan pot Juanjo (perquè aquestes coses divertides m'agrada compartir-les abusant absolutament dels amics) i ens posem a fer... Hores, quilòmetres, recerca de fotos... No pots pensar com costa parir una cosa d'aquestes, i més tenint ell tanta feina i jo tant d'horari, cotxe i tendinitis... 

Si no m'equivoque, aquesta serà la sisena ocasió en què realitze un cartell pel Carnestoltes de Benimaclet, el segon que faig amb Juanjo Alcaide. 



Aquest últim ens deixà un regust no molt bo, tot ho dic jo que sóc un bocasses... Però bé, provem de nou a veure què tal. I per a l'ocasió, trie tres fotos: una preciosa de l'any passat d'un conegut dolçainer benimacleter, i altres dues que arriben, ni més ni menys de 2001; una que arreplega a la parella d'Alcalde i Alcaldessa de Folls del molt corrupte Ajuntament Carnestoltenc d'aquell any, ell històric i amb la boca oberta que sembla un follet irlandés... I per acabar, una altra que retrata certa diablessa empinant la catalana plena, potser d'un café-licor que  passa segur per cervesa negra Guinness... 




I res, que mans a l'obra... Tres cartells, un de cada color de la bandera irlandesa... I amb uns motius d'aquells que diuen ètnics en forma de X a cadascun que, en juntar-los tots, formen el número trenta... Que eixa és una altra... En enviar el treball me n'adone que, en combinar-los amb l'estel de cinc puntes que sempre representarà l'ànim combatiu del Carnestoltes del Moro Maclet, s'assembla molt el conjunt a la bandera aquella negra que... Jure sobre el text sagrat en què creieu que no havia estat aquest el meu pensament... Quines coses, tu!

I la data, amb l'any 18 vora el nom del poble —que acabaria desapareixent, el número, no el poble, a petició de l'organització i encara estic rascant-me el cap, que em faré un repeló, per no entendre el perquè...—. I a sota, i en groc per favor, el lema històric aquell de l'Eire, en irlandés: Éirinn go Brach que ve a dir "Irlanda per sempre", i a l'altre costat de l'arpa cervesística (sóc conscient que és la de la marca de cervesa i no la del país, que sempre mira a l'esquerra perquè no s'assemble al de la marca de cervesa), una frase en bon gironí: "... però Benimaclet més!" que a aquestes alçades no cal que et diga d'on ve, ni què representa, no?




Doncs bé, poca explicació queda més que fer..., que els cartells no convenceren l'organització, que veia en les imatges una personificació poc convenient. Mirant-ho fredament, tenien raó en què potser no és bo personificar l'esperit carnestoltenc en persones que s'han donat durant anys per pujar-lo, acréixer-lo i mantenir-lo. I se'ns suggerí que els substituírem pels Gegants de Benimaclet... Jo, sense temps ja per fer més feines que les que m'he tirat a sobre, i abusant de nou de manera extraordinària de Juanjo, que és un sant i que mereix un monument (d'aquells bons i decents i duradors, que el que sol fer-se hui en dia en quant a monuments rotondístics...), vaig acabar tenint una pensada... Si posem els Gegants de Benimaclet pareixeran un estaquirot al costat de l'altre per la seua mateixa estructura. I no estic per a dibuixar ara absolutament res tal i com tinc la mà dreta... I de fotos... Ai, mare, que la gent no pot arribar a pensar que açò de crear és tot un mareig... Au, fes-ho, que a tu no et costa res..., que solen dir-me... Tinc desenes de fotos de Tirant lo Blanc i del Moro Maclet, però de Cleta? Ai que no en tindré cap de potable...! Mira, dues en tinc, les dues les aprofitarem. Canviem les cares proposades per les dels gegants... I dues hores després de feina, feina acabada... 

I ací els tens, els tres cartells del Carnestoltes del 30 aniversari! Espere que siguen a tothom de profit. A mi, que pensava que em divertiria, m'han acabat sent un núvol negre que esbandir... Ja està desfet! I és que plovia sobre mullat, perquè acabem de tindre un disgust fortíssim amb l'Ajuntament d'Algemesí per coses cartellístiques, i el que encara ens dura amb la Junta de Festes de Bocairent que ha fet que enguany la felicitació que hem preparat siga intensa però breu... Jo i els meus replantejaments... O els faig efectius d'una vegada o...