.

.
"Se xean as augas da fonte,/ eu direi que fale Novembro por min".

Romance de Novembro
Xabier Cordal - Luar Na Lubre.
.


.

.

dimarts, 17 d’octubre de 2017

Plantada...!




Ontinyent, a dimarts dèsset d'octubre de 2017.

Amb tot allò que, ara mateix, està succeint a Catalunya, trobe un atreviment per part meu, i una indecència, posar-me a parlar-te de Gegants i d'Imatgineria Festiva... Però clar, em complau també parlar-te d'allò tan bell que vaig poder disfrutar aquest llarg cap de setmana al Congrés que, amb tal temàtica, ens aplegà a Reus... Uns dies plens, oberts, magnífics, desorganitzats fins el caòtic... En què vaig poder comprovar que hi ha convivència, hi ha col·laboració i un ambient de festa i alegria únics. Les úniques pors apareixien només en converses profundes a l'hora de menjar, tan lluny de les falses que propaguen arreu i sense cap vergonya des de la part interessada en retindre per tindre... Així, vaig a seguir parlant-te de Gegants, Nans i Bestiari, més que siga en homenatge a una gent alegre i combativa, com diria el Poeta...

I per a començar, res millor que fer-ho pel principi del matí del dia de santa Teresa, diumenge quinze, quan tantes colles van ajuntar-se al Passeig de la Llibertat immens de Reus... 
A mi, el que més m'agradava quan anava als aplecs geganters era aparéixer de bon mati, quan estaven encara ficant els carrers al lloc, per trobar-me amb les colles que arribaven i veure la Plantada dels Gegants. Segueix sent el meu moment preferit. El de la fresca que du el descobriment, la sorpresa de la coneixença, del retrobament, del tot bonic plegat...

I si hi havia una plantada que aquesta vegada m'abellia veure era la del Cavall dels Nebot de Riudoms, acabadet d'estrenar, que prometia ser espectacular del tot, com ho ha estat... Això sí, només ha estat apta pels matinadors, matinadors...


Un cavall que passa dels dos-cents quilograms, dut habilidosament per huit persones i que és una versió en un poc més xicotet del famós Cheval Bayard, de la mítica festa del Cortège de la Ducasse d'Ath (Valònia). És per tant únic a les nostres terres..., per més que em jugue el què vulgues que en poc temps no serà l'únic i aquest costum acabat d'importar/versionar s'establirà com a moda en ser que les colles o els ajuntaments tinguen la butxaca gastadora. Per bonic, per original, per espectacular...


Si no fos per sant Velcro..., he, he... Un muntatge ràpid per un element sorpresiu. Quan mou la cua o assenteix amb el cap et deixa parat, flipat de veritat. És normal que la xicalla que s'asseu a sobre s'hi senta tan feliç com somrient... I quins acabats més luxosos, i quines formes més netes i belles...


El vestiment, els paraments, és tot un goig poder-lo admirar...


Van arribant els darrers detalls, enormes..., les quatre barres, els escuts gaudinians... I mentrestant, fan arribada els primers gegants i, com no, tota aquesta legió d'autèntics friquis dels gegants, de la fotografia, i de fotografiar gegants, legió... Ja m'extranya no trobar-me l'Eloi Miralles... El veuré a mitja plantada i em dirà que m'he fet molt gros... Home, deu anys sense trobar-me'l....



Arriba primer Perpinyà, que munta a una vora, i desseguida Tarragona, amb una representació realment preciosa. Què no tenen un dels poquets exemples de gegant que encara du pantalons? He, he... Als pobres, els fan anar ací i enllà, i tarden en assentar-se. Un company em pica l'ullet i em comenta que és normal, estan a Reus, el poble enemic i tal... Doncs per a ser el poble enemic, ausades la representació! I després a la desfilada, què no són dels millor acompanyats pels músics?, quina delícia!!!!


De bon matí i ja estem cansats... En el terrat de la gran avinguda llibertària van ficant-se les figures, però els camions i remolcs que les duen aparquen fora. Per això, la plantada resulta rara. Molts dels Gegants ja te'ls trobes plantats i de sobte en el lloc..., cal que et fixes molt per veure com baixen les bases i els cossos, i com els visten...


I de sobte no queden ulls per mirar tanta cosa, que el Cavall dels Nebot de Riudoms ja està ben guarnit i tira a córrer cap el seu lloc. I ja ens veus corrent al darrere a tots els fotografiadors...


I m'entra la curiositat. Què seran aquests faristols fets amb planxes de metall que ara descarreguen...?



Doncs mira... Una de les formes més originals i encertades que he vist de marcar el territori de cada colla i afegir la informació necessària. En posar per darrere el cartell metàl·lic que precedirà cada població, se li atorga una major ressistència. I si hom vol posar-hi qualque informació a sobre sobre els seus gegants, bé pot fer-ho, que hi ha espai i seguretat perquè no se'n vole, o la facen volar...



Veeeeus? Molts dels Gegants vénen ja pràcticament muntats per estalviar temps. Per a això estan els moderns camionets. Mira què pot costa treure de la seua llitera metàl·lica la Gegantessa de Matadepera... Si ja gairebé pot tirar a córrer...


Alto!, que aquests Gegants valons ens mostren que estem equivocats del tot amb allò que ens iguala als geganters amb els psicoanalistes, el que tot ho veiem per la bragueta... Allí, algunes postures resulten del tot innocents, en aquest sentit...


I clar que et trobes gent coneguda que, pels anys i les experiències viscudes, et són molt benvolgudes. Com no vaig a apropar-me a saludar el Peque dels Gegants del Pi???? Tan bé com s'ha portat amb mi sempre!!! Altra cosa és com van acabar de mal amb mi aquesta colla de geganters per culpa d'un verkami que no saberen resoldre...




I aprofite, com no, per captar detalls... Aquest Gegant d'Ontinyent del Nord (que com a montblanquí del Sud sempre m'he admirat tant), crea un efecte tan curiós en rodar a la corona, en veure totes les boles de la corona comtal fent via a la vegada...


Perque de friquis dels gegants ho som molt, veritat senyorhome?


I ben friquis... Si jo vos contara...


Arriba un dels remolcs dels geganters, en aquest cas els de Vic... Sempre m'han fet molta gràcia per ser un element cómode pel necessari transport a l'hora dels intercanvis i tal... El que no m'esperava mai és que contingueren, a més de publicitat, propaganda política...



Els detalls. Són el que fan als Gegants més interessants del que ja ho són. Mira els de l'Arboç, tan característics com únics... I el treball de ganxet que du el ventall de la Gegantessa?


I ací, l'alta senyora Elisenda, gegantessa del Pi, és treta a força de braços i estima del camió que l'ha dut des de la seua parròquia barcelonina. Quina alegria tornar a veure el seu bell rostre....


I oh sorpresa (mentida, que ho havia anunciat el "Liante" -les coses que anuncia el "Liante" també...!), a qui em trobe amb la gent de Xàtiva... El senyor Gimeno, atent com sempre, i amabilíssim, té a bé aclarir-me què ha passat amb els Gegants Vells de Xàtiva, que ara van -per fi- a restaurar. Ell porta dient-ho de tota la vida, però els irresponsables polítics no estaven per aquelles coses... Tinc tantes ganes de veure'ls... Seran peça de museu, i estimable del tot... Gràcies que hi ha gent que se'ls estima, els Gegants, com a peça patrimonial a respectar en un món on només compta el postureig...


Fins el punt de detallista és el senyor Gimeno que, en veure que el Turc té una mànega despenjada, demana ajuda als companys portadors per tal que tomben l'ert gegant, i ell ho arrebla... I ausades que és difícil tombar-lo, per pesant i amb l'equilibri rar que té... Però no passa absolutament res. Com no van a lluir impecables els Gegants Socarrats! Faltaria més...!


I vistos tots per a revista! Quina alegria transmet tan ample rastre de figures precioses...


I també hi ha lloc pels Capgrossos... Aquests són els Nans de l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya. Representen de manera molt graciosa les quatre estacions. Quan es posen la roba són impressionantment bonics, i dolços... Els gestos de l'Hivern fent notar que passa fred, embadaleixen... Llàstima que després el ball siga tan cerimoniós com avorrit... Una miqueta de guspira, d'ànim, de gràcia, podria imperar sobre el formaliste protocol·lari, xe...!



I en Pau i n'Alegria, els Gegantons de la mateixa associació, com somriuen en saber que, en un no res, començaran a ballar i ballar entre tants espectadors com els admiren ara, o més encara!



Amb la llarga i ampla plaça a cormull de figures tan belles, una excel·lent tria del millor de cada casa en què la qualitat va parella a la quantitat, res hi ha com passejar...


I en no res, començarem a donar vida al cartró, les fibres i les teles, tot fent-les dansar i desfilar com a personatges inspiradors, felicistes, somniables. Màgia i llegenda que ens entren pels ulls àvids de color festiu i volen sumar-se al nostre ànim obert i gegant...