.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

dijous, 3 d’agost de 2017

Quin goig!, un llibre sobre les Ambaixades del senyor Requena a Alfarrasí!!!!




Ontinyent, a dijous tres d'agost de 2017. Cabanyoles d'Octubre.

Avisen que, demà, a Alfarrasí, presenten una autèntica joia... Un llibre que recull les ambaixades festives morocristianes escrites entre els anys 1975 i 1999 pel senyor Josep Requena i Vidal. No pense faltar-hi, perquè no m'ho puc permetre... Estic cansat d'escoltar, sempre que he dit a algun familiar o amic alfarrasiner que m'apropava a veure enguany per on anava l'Ambaixada com em responen allò de l'ara ja no són com eren abans; si hagueres escoltat les Ambaixades de Requena...!!! I de manera desacostumada, just al contrari del que succeeix amb les Ambaixades i Pregons de les Festes de Folls, va i es publiquen! Tot un esdeveniment...!

M'explique un poc perquè m'entengues, si és que no les has vistes mai, i així de pas et conte també de la seua importància... 

L'Ambaixada d'Alfarrasí forma part de les seues singulars festes de Moros i Cristians i és, sense dubte i mira per on, un dels aspectes més interessants del teatre festiu morocristià i molt més encara, de la globalitat festiva valenciana. Quasi res el que m'atrevisc a dir!
Si forma part de la festa de moros de model mariolenc (que a Alfarrasí no arriba encara als cinquanta anys de tradició —ben alegre..., només si contàrem com es batejaren les comparses...—), és només perquè s'inscriu en el programa d'actes de la mateixa i els protagonistes són, justament, un moro i un cristià... Però no esperes cap lluita romàntica ni evocadora de passats solemnes, no. L'Ambaixada d'Alfarrasí és en això un dels millors i més clars exemples del Teatre de Folls! A través seu,i en un sol acte, els protagonistes treuen en dansa tot allò que l'autor o autors han pogut extreure del que, en públic o en privat, ha passat durant tot l'any al poble. Es conten de manera còmica, i moltes vegades satírica, i sempre irònica, els succeïts més interessants, les anècdotes més jocoses... L'Ambaixada, com a catarsi col·lectiva, s'usa com a "purificador" social pel què pot arribar-se a dir, però també com a control moral laic no buscat..., no debades apareix l'expressió "Eixirem en l'Ambaixà" quan es parla d'alguna cosa que s'ha fet, de ben segur, pels seus trets, apareixerà en plaça a meitats d'agost!

És per això que, per més que l'Ambaixada d'Alfarrasí puga relacionar-se amb actes també còmics d'altres festes morocristianes properes, com ara els tants Contrabans o Contrabandos, l'Ambaixada del Tonell de Muro, l'Ambaixada de les Tomaques de Cocentaina o l'Ambaixada en Valencià de Petrer i la de la Rissa de Bocairent... Té molt més a veure en forma i esperit amb els actes públics orals (i sobretot mai repetits i renovats cada any) dels Folls, com ara l'Ambaixada dels Amantats d'Ibi o El Ban dels Folls del Camp de Mirra i la desfilada impressionant de la Mahoma en les festes morocristianes de Biar. Fins i tot, la relació és estreta amb Folls tan allunyats com la representació de l'Entrada de la Malea en la santantonada de Vilafranca del Maestrat i alguns balls parlats de les comarques de Tarragona. I amb la ironia curadora que sempre s'ha relacionat amb els Ninots de Mitjan Quaresma i, com no, amb les Falles de València... I encara ací mateix i en actes lligats al mateix programa com les cavalcades humorístiques i les entrades falses... 

El que més em sorprén de la publicació és, com he dit, que es publiquen els textos. No sol passar això en les Festes de Folls més arrimades als models del gènere. A Ibi, per exemple, ho tenen com a llei: el que es diu (generalment mal) del veïnat no pot ser enregistrat ni difós. El que hi ha escrit al Llibre dels Amantats, es llig en el moment precís, exacte i convenient, i allí queda. Quan es tanca, ja no pot obrir-se fins l'any que ve. I aquesta seguretat, i encara com,  ha alliberat els personatges de conflictes, denúncies i querelles variades... 
Però clar, no a tots els llocs aquesta "prohibició preventiva" i hermètica està en vigor. A Biar, per dir un altre exemple, no només es pot demanar als responsables de la Mahoma el text que t'han dedicat sinó que anys després pot repetir-se com a record o homenatge..., tot perquè no es fa per cap mal... "Un consell vos donarem...", solen dir els Folls abans del resum final de tot el què estan plovent-te... Tot és consell d'una comunitat disfressada, tapada amb mantes i tot, la consciència del poble, però perfectament identificada: els propers Enfarinats, tots homes casats, a Ibi, els qui guarden el dret històric a Biar...

A Alfarrasí, per més que siguen el Moro i el Cristià els qui parlen, no s'ha amagat mai, o millor sempre s'ha sabut, de l'autoria dels versos crítics, d'alt nivell crític sovint... Supose que ara que han passat els anys, ja no li doldrà a ningú que aquest retrat social —i ben escrit— d'un poble isca a la llum. Perquè el pecat social quedava perdonat en dir-se a l'Ambaixada i ser rist i comentat pel poble. I allò que puga quedar personal, el temps ho haurà esvaït. Fins i tot serà un punt d'orgull haver eixit en alguna de les Ambaixades del senyor Requena. Que s'hagen conservat... Això sí que és una veritable sort!. Serà cosa de fer-se amb algun exemplar per devorar-lo... I sort encara, que l'autor de l'edició és persona de seny i convenient del tot per un projecte com aquest; un bon treball m'espere de Simeó Martí. De ben segur ajudarà a redimir l'autèntic desficaci editorial de la Diputació de València en aquesta legislatura, on s'està publicant interessadament cada destrellat i poca-vergonyada que sí, que mereixeria eixir no en una ambaixada sinó en un sainet o vodevil o... Estic ben cert que aquest no serà el cas. Aquest llibre, farà història a partir de l'humor d'un poble que, el bon humor, el té ben llarg...