.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

diumenge, 6 d’agost de 2017

Nit de guardapeus, a Biar



Ontinyent, a diumenge sis d'agost de 2017. Cabanyoles de Gener.

Ei, espera i no còrregues, que igual t'enganxes amb el guardapeus... I què és això????, llegiràs espantat... Ah, què no saps que el de "guardapeus" és el nom que reben aquelles faldes lluïdes de la nostra roba femenina tradicional? Sí, aquella que ara se'n diu "nacional". Ai mare... I te'n vas en plena calor a Biar a veure guardapeus? Tu no estàs bé del perol! I tant que no ho estic, però és que la proposta era d'aquelles que no pots dir que no... Imagina't, un "passe" de models de roba a l'antiga adobat amb bona cosa de dansa amb bona rondalla i cantadora de llumenetes, com no anar-hi?



I damunt, organitzat per Sagueta Nova a una de les places més boniques del nostre país-"nació". A Biar? Meeeel! 
I ja em trobes assegut a la millor de les cadires, la font de la plaça, que amb la fresca del degoteig de l'aigua sobre la meua esquena, i el seu suau cant, remesclat amb el soroll dels clients de la taverna del darrere i la música bella de rondalla, i suma-li un ventijol suau que trencava la calda... No es podia estar en lloc millor sota la lluna bella...

Quan estàvem encara a l'institut, Joan Antoni em parla del projecte i jo no me'l podia imaginar. De veritat que feu un "passe" de models i que la plaça s'omple? De veritat que hi ha gent que li pot agradar això dels guardapeus? Doncs xico, sí, i tant; que l'afluència va ser considerable i l'espectacle s'ho va valdre!


Això sí, que conste que vaig estar en un ai constant per la inseguretat oferida per una part concreta de l'escenari, que semblava que si allí hi pujava molta gent o un dels dansadors ficava mal el peu, podria tindre ell un contratemps i tothom un bon ensurt... En massa coses em fixe... I damunt, amb la càmera penjada del coll...


Què dir-te? Que la part conferenciada va ser pulcra, senzilla i, per tant, fàcil d'entendre... Fins i tot es tingué en compte el fet mateix de com es posava el guardapeu que, dic jo, mantes, ja podria haver eixit algú a ajudar a la dama en apurs..., he, he, he. Que vestir bé no ha estat mai fàcil i tant que vàrem poder comprovar-ho. I aplaudir-ho també...



I entre vestit bonic i vestit preciós, una bona posada en escena. Que si plats, canterets per a la mel històrica, les botges plenes de bosses de cucs de seda. Tot un goig de roperia, ben dut i ben dit...




I jo, vinga a disparar cara els volants, les randes, les teles fruncides afegides, les puntes tallades, la passamaneria...

Les poques peces no llises sinó teixides amb gràcia i pressupost...



La foscor de l'entorn i el saber fer d'aquesta gent, oferia estampes veritablement de quadre vell...


El verd i el blau com a colors més repetits per ser els tints més barats de l'època.
Les teles de la seda de capolls esclatats, els que no s'usaven per l'exportació de la seda bona...



La gràcia dels detalls més bàsics, i les proveniences, i les relacions...


Tot explicat, amb un puntillisme extraordinari que espere de cor que no es perda i es puga guardar, editar, d'alguna manera o d'altra perquè aquests valors culturals, tant estètics també com són, puguen ser coneguts.

I el quadre que es completa amb les jotes i altres passades de dansa biarudes...



Perquè ausades la cantant que acompanyava tan ampla rondalla. Ni més ni menys que Teresa Segarra. Agafa't que quan entra, entra... Com arribà a brodar la "fandangà" de València...


I entre els balls exemplaritzants d'Ibi, que bé em conec d'anys, i els de Castelló de la Plana, que van agradar-me molt, m'apareix un que em deixà encisat...




Fou la "Malagueña de Villena"... Les passades, senzilles però marcadíssimes, precioses, m'arribaren de valent. Una preciositat per a mi massa desconeguda, tenint-los ací al costat!


I res, una càlida nit, però còmoda, que acabà tard i amb un jo mateix tan cansat que ni apropar-me a felicitar ni saludar vaig poder. A més, la meua proverbial antisocialitat...

Res, que meravellat ambtanta cosa bonica, vaig partir-me capficat... No pot ser el desficaci de les lletres més o menys tradicionals, jo a la meua, de Biar.... Tres vegades han deixat clar que la jota m'han dit que cante i jo la jota no la sé... Serà cosa de pensar a renovellar el repertori amb... Deixa, deixa que ja hi ha prou i massa per ara. Que el que toca és l'agost, i l'agost està per a aquestes passades, i el descans...

Vos aplaudisc... I em quede amb el dubte de quin serà l'atreviment de l'any que ve...!