.

.
"I despullant, de dia, les hortes i els jardins,/ en premi de les teves volences sobiranes,/ tos temples ornaria de flamejants magranes/ que, ben ferides, llencen un xàfec de robins".

Els fruits saborosos.
Josep Carner.
.


.

.

divendres, 11 d’agost de 2017

GVIFRÉ




Ontinyent, a divendres onze d'agost de 2017. Cabanyoles de Maig.

Quan m'he acostat pel Monestir de Santa Maria de Ripoll ho he fet reservant-me molt de temps per a les meues coses... No fa encara un mes, vaig estar-me tot un matí per a contemplar la portalada, un vertader llibre romànic esculpit, per a asserenar-me a l'interior... Vaig aprofitar per a escriure molt, sota aquella volta de canó que sempre m'ha semblat terriblement protectora (sent com és reconstruïda, com tot ho és per ací), passejar ja calmat pel calm claustre, i per a visitar sorprés l'espai de sota el creuer, antiga cripta que ni sabia que s'havia recuperat... 

De ben jovenet em van enamorar els versos que hi ha esculpits a la tomba del primer comte, iniciador de la nissaga reial del Casal de Barcelona i fundador d'aquell espai, Guifré el Pilós, de qui hui s'acompleixen 1120 anys de la mort, diuen que en batalla contra els sarraïns, ves a saber però no t'encantes...; que en qualsevol moment t'apareix un Verdaguer qualsevol i et munta un altre Canigó simbòlic que et trastoca poèticament —i a conveniència— l'historiat...

QVEM DEVUS AETHEREIS · NEXVM SINE FINE COREIS
ANNVAT IN SOLIO · VIVERE SYDEREO

Preciós...


Al nostre romanç pla, també queda bé la cosa... Les "supremes danses..."



Vaig asseure'm i, d'un glop, vaig ratllar sobre la meua fidel llibreteta quatre o cinc pàgines amb gestos molt breus però abundosos, com en doll inaturable. Aquest que segueix no és que no em costara gens, és que gairebé va caure'm sense esma per anotar-lo. Vaig aborronar-me, com si allò fos plena paraula viva maragalliana..., ni mig minut.
Vol dir moltes coses.
Allà tu amb les teues interpretacions...