.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


dilluns, 5 de juny de 2017

No és Dilluns de Pasqua Granada? Em cal cantar-li a sant Esteve...



Ontinyent, a cinc de juny de 2017. Dilluns de Pentecosta.


I ja sé que em faig pesat amb allò de que si Sant Esteve per ací i per allà. Però si el conegueres, trobaries que és un lloc de pau, de força, de sensibilitat asserenadora. Sí, val que cada dia me l'estan posant més barroc i ferrós, però bo... En pujar-hi, jo eixes coses ja ni les veig. M'agrada asseure'm cara la Vall de la Terra Blanca, cara la Mare Mariola i el Pare Benicadell, al fons l'Aitana, a la dreta els Alforins immensos, allà lluny a l'esquerra la idea de la mar...

I com hui és Dilluns de Pentecosta, em permetràs que torne a entonar aquell cant que prompte acomplirà el primer segle de lletra, que de música en té diversos ja..., i que ens'explica a propis i extranys com va la cosa de pujar-hi com cal i tal. 
Cada dia com el de hui, quan el meu poble diuen que era poble en el sentit aquell de la gent i el seu costumari vívid, una vegada feta ahir la festa de les Salvetes a la Puríssima Concepció amb cants, acapte i subhasta, hui tocava enfilar el camí de les Boles per encetar a poc a poc, la pujada... Això si estaves viu! Si et mories, passaven certes altres coses... he, he, he...

Au, sant Esteve, per tu torne a cantar...!


Cant de Sant Esteve
Remigio Valls.

" Sant Esteve d'Ontinyent, / encén foc en caure el dia,
foc que diu devotament: / reseu tots l'Ave Maria!

El qui puja a Sant Esteve / matiner amb cor fidel
per unes mateixes passes / puja a l'ermita i al cel.

Sobre bancalats i serres / hui l'ermita esclata en gent,
que adora una hòstia enrogida / pels raigs del sol naixent.

Blanca enllunada de ciris / i de sol, per Ontinyent és,
l'ermita de Sant Esteve / flama de Pentecostés.

El sol, que cap a l'ermita / pujava esta matinà
al pondre's la cabellera / s'ha deixat allí enredrà.

En la Cova de l'Avern / el dimoni està rabiant, 
quan al gloriós Sant Esteve / propet la festa li fan.

Sigues falla de l'Ermita / a cada poqueta nit,
llum de devoció cristiana / per a tot ontinyentí.

Per menjar amb apetit / i gojar santa emoció
esmorzar en Sant Esteve / i assistir a la funció."