.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

divendres, 16 de juny de 2017

I que (es) porten entre mans els gegants?





Ontinyent, a divendres setze de juny de 2017.

Feia temps que un lector, lectora en aquesta ocasió, no em feia una "consulta" per tal que puguera jo extendre'm al meu blog... "Escolta", em solta..., "tu que coneixes tants gegants, quina és la cosa més extranya que has vist que duguen a les mans?".


Ostres!, la pregunta em mou i conmou..." I tant que els he vist dur coses extranyes... Jo que m'he criat entre gegants de posat solemne, d'expressió hieràtica i, per tant, braços en posició incòmoda i gens expressiva, i mans lliures sobretot, sempre que els he vist alguna cosa que no siguen els tòpics pergamins com a fundadors de viles o donants de privilegis, i a elles les evitables flors, he procurat anotar-m'ho... (Només Joan de Sant Cugat del Vallés du flors entre els altíssims senyors?)


I és que duen de tot...

Entre els homes, els guerrers que suporten el pes l'arma al muscle sempre m'han atret, ja siguen maces, destrals, espases, martells, arcs, o els elements que els burlaven, com el matamosques que du el gegant de Comediants, de Canet de Mar... Els trabucs dels que representen bandolers solen ser ben lograts. Els ceptres sempre m'han sonat a versió treballada del senzill pergamí, però entre els nobles hi ha també bosses treballades, el poder imperial representat per una lluïda bola, dita "món" perquè el món dominat representa. Mira que m'agrada l'olifant o corn d'ivori que llueix gent tan alta com aquell gegant vinarosenc o el senyor Gastón de Bearn, de Saragossa, o el fuet del gegant gitano de Xàtiva... 



Entre els qui simboliten oficis hi ha forques pels llauradors, com també corbelles, un manoll de blat, alguna piqueta, destrals, aixades, sarrons, fanals, porrons per a la gresca, bastons i gaiatos entre els pastors (sempre m'ha encisat com el du, rera el coll i horitzontal el de Ribes de Freser), fins i tot rellotges de cadena...



Però pot haver-hi de tot, insistisc, perquè açò pot semblar un basar..., des de ventalls i pai-pais entre les dames i els gegants xinesos com instruments musicals si es representa musics (tabal, dolçaina, llaüt, timbal, gralla, acordió...,  una preciosa arpa du Dolça de Cerdanyola del Vallès..., fins i tot hi ha un gegantó a Ontinyent que du partitures amb dibuixos fets per mi...!) 


Ep, i els animals... Falcons (preciós el del comte-rei Ramon Berenguer II, d'Hostalric, o el de Bernat de Cerdanyola del Vallès), periquitos (què no coneixeu el que vos en vendrà si passeu per la Sagrada Família de Barcelona?), o lloros com el de la Negrita de Tarragona o el gat que du al muscle el gegant Odín de Vilanova del Camí i que intenta furtar-li la sardina que du a les mans? Ah, i 'ovelleta de Vicenteta de Canovelles, i el preciós porcell que du tota cofoia la gegantessa de Sant Antoni, de Barcelona, o el cultíssim mussol que du la deesa grega de la Universitat Autònoma de Barcelona...
Els hem vist duent ulleres, xarxes marineres, fusos i llençadores en els teixidors, regles en mestres d'escola, càmeres de fots, pipes, balons en els futbolers, llibre, plomes entre els escriptors, bòlics o fardells de pobres de solemnitats, i la sabata i la maceta en les mans del Sabater d'Inca, i els mocadors amb randes i les cistelles amb flors o amb qualsevol altre element identificador local..., com ara el pollastre de pota blava del Prat de Llobregat, botiges en pobles ceramistes, cistells amb bugada o amb peix dut al cap... Graneretes, parasols, rosaris, maces de correfoc... És tan ample, tan creixent el món dels gegants... Hi ha cada dia tantes figures noves, tantes representacions, que cada vegada pots trobar coses més interessants, un món inabastable ja... Què fa amb una nou gegant la gegantessa negra de Xàtiva? L'Europeu i el Turc socarrats bé que saben fumar, amb purot l'un i amb pipota l'altre... I el cavaller del Paral·lel de Barcelona que du amagadet el collaret que pensa regalar a la corista de tan llarga cama? I el morter que usa Sant Damià d'Argelers de la Marenda? I els esquís de Martí d'Andorra la Vella? I el setrill, el bacallà i les graelles de s'Àvia Corema de Maó? O les postisses del dansador de Vinaròs anomenat Lo Tio Gori...


Però no he contestat a la pregunta. Ho faig ara mateix... L'objecte més rar, per a un servidor, és la carabassa que du a les mans Lleïr dels Calots, un dels tres gegants de Sant Llorenç de Morunys, anomenats els Tres Savis Prudents dels Piteus. 

De la carabassa partida, assoma el cap d'una egua...

Això mereix que et conte la facècia... Resulta que els tres savis van anar a Manresa, a fira, i arribaren a un hostal on, en escoltar el nom dels Savis, volgueren posar-los a prova... Taparen la finestra de l'habitació amb un armari per veure si podien veure si arribava el dia... No ho varen fer. Quan s'alçaren havia passat un dia sencer i no arribaren a la fira manresana... Anave'n a tornar-se'n quan van veure un munt de carabasses... Ells no sabien quin era aquell fruit! Hi preguntaren i l'hostaler, dispost a seguir amb les burles, els digué que eren ous d'egua... Una en compraren que els costà un ull i part d'un altre, i tingueren tan mala sort que el que la transportava caigué a terra i la partí... Va caure sobre una pedra que, ja veuràs quina casualitat, donava protecció a una llebre, que saltà corrent per fugir... Els Piteus es quedaren al·lucinats, l'egüeta, com havia pegat a córrer...

I quin és l'objecte que més m'agrada? La poma temptadora que ofereix la sempre incitant Dimonieta de Badalona a qui la vulga agafar; sempre que la serp que du a l'altra mà no...