.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dissabte, 10 de juny de 2017

Gràcies, Batman, Batman!







Ontinyent, a dissabte deu de juny de 2017.

Ja només faltava açò per acabar d'agrar-me una vesprada que es posava difícil: assabentar-me de la mort del senyor alcalde de Quahog...

Els mitómans fricològics estem, doncs, de dol. Vestirem de negre aquests dies el nostre record admiratiu d'aquell Batman colorista televisiu que ens acompanyà de menudets en les enèssimes reposicions. El de les actuacions contra dolents hiperpintats i de maldat casolana sobreactuada. El del Robin més inútil amb permís del Chris O'Donnell. I sobretot, el de les punyades-puntades-bufetades-hòsties acompanyades d'expressius rètols Pop Art coincidents amb un punt exageratiu musical que feien del tot aplaudible cada esperada pamflotada que tu no acabaves mai de veure en un gir de censura del tot meritori...




Ell, i no tota la caterva posterior de justiciers emmascarats de làtex, fou Batman, el Batman de les celles pintades sobre la màsquera que presumia a The Big Bang Theory de ser l'únic que no pronuncià mai allò de l'"I am Batman" perquè on anara tothom sabia qui era...,  malgrat que, per això mateix, la seua carrera cinematogràfica se n'anara a l'ample en acabar la sèrie.
... No importa, ell era l'únic a qui no havia calgut posar músculs falsos sobre el vestit, perquè a sota d'aquelles teles hi havia un 100% d'Adam West.




Senyor alcalde de Quahog. Descanse en pau. Des d'ací li retem els honors corresponents i li agraïm els serveis prestats al friquisme salvific aquest nostre de cada dia...