.

.

"-Seràs roure, seràs penya,/seràs mar esvalotat,/ seràs aire que s'ìnflama,/ seràs astre rutilant,/ seràs home sobre-home,/ perquè en tens la voluntat./ Correràs per monts i planes,/ per la terra, que és tan gran,/ muntat en cavall de flames/ que no se't cansarà mai./ El teu pas farà basarda/ com el pas del temporal./ Totes les veus de la terra/ cridaran al teu voltant./ Te diran ànima en pena/ com si fossis condemnat."

El Comte Arnau.

Joan Maragall.

.


dilluns, 1 de maig de 2017

De nou al barranc de l'Infern, fent ruta amb tanta bona gent...



Barranc de l'Infern. Fàbrica de la Llum. A primer de maig de 2017.






No sé què ha passat enguany. Resulta que és l'edició de la "Ruta a peu pel barranc de l'Infern" que organitzen els amics del Tren dels Anglesos en què menys publicitat s'ha fet de la física, i més gent ha respost a la crida per les xarxes... La feina del meu cosí Jaume i dels seus col·legues és valenta, i atrevida: dues columnes de gentada que caminen des de l'Orxa al Comtat i des de Vilallonga a la Safor, per trobar-nos al bell mig del congost que ha foradat el riu d'Alcoi i, allí, fer festa tot reivindicant la memòria i la necessitat d'un tren que, enguany hauria acomplit 125 anys...



Ausades la de gent que ha possat a l'ombra del Castell de Perputxent l'orxià... Crec que hem estat més gent que els anys anteriors. I encara s'ha dit que, per primera vegada, superàvem els saforencs... He, he... Això d'anar a més en aquestes coses reivindicatives, socials i esportives, m'omple...! Segons les autoritats competents, hem arribat a aplegar-nos unes quatre-centes cinquanta persones, unes huit-centes segons l'organització... Què no és hui el Primer de maig?, no està mal usar doncs del llenguatge manifestari...



Perquè no cal que ho oblidem. Només la resposta social farà que els politicastres d'adés i d'ara se n'adonen d'alguns dels aspectes que tan lluny queden dels seus despatxos i els llums de les càmeres que els segueixen... Un bon exemple el constitueix aquesta imatge del portentós i abandonadíssim castell al-azraquià del Perputxent. Si no fos per la força d'un tothom ben ample, centrat en l'ajuntament de l'Orxa, no haurien començat les obres de consolidació del que en queda dempeus. Des de sota, s'hi veïen tanques i senyals d'obra propera entre les runes. Esperem que en les properes edicions d'aquesta ruta puguem comprovar que aquesta preciositat del nostre passat encara pot passar a ser futur.


En el discurs que ha fet Jaume en nom de l'entitat trenística, la cosa ha quedat clara. Per molt que tot el recorregut del vell trenet es venga ja com a Via Verda, està encara molt lluny de ser-ho. Les entitats municipals tenen molt clares les idees i molt buides les butxaques. Caldrà convéncer les administracions més altes de les bondats del projecte de conservació i regeneració sociocultural d'aquests meravellosos paisatges i derruït patrimoni... Coneixent el seu modus operandi habitual, m'extranya que encara no hagen pensat en fer una autovia que connecte Alcoi amb la platja... 

Fóra de conyes, mira què vull dir sobre la conservació patrimonial. Veus el cantó d'aquesta edificació del tren? No, no el podràs veure. Era de pedra picada i l'han fet desaparéixer...



Perquè, ausades que és bonic el recorregut...



En arribar, la gent del tren a la Safor ja té muntada la paradeta, l'aigua de Gandia per a repartir, junt els dolcets que una empresa ha regalat, i la propera mistela... Enguany han anat a ritme d'AVE, que no he pogut comprar ni un xiulet que m'havien encomanat.


I heus ací la meua heroïna. Cada vegada em sorprén més la seua capacitat d'estima i la seua força de voluntat. Aiden, pots fer el favor d'anar pensant en nàixer d'una vegada?, que la cosa ja està bé... Una besada, Estíbaliz...



I entre unes coses i altres, arriba la columna del Comtat i l'Alcoià (i la Vall d'Albaida, que enguany ha pecat d'escassa la representació de la Terra Blanca...), encapçalada pels dolçainers...



Poca gent? Poca broma...
Per cert, sí. Jaume està pluriempleat. I no cobra...


Hola Reis!


Manifestació: volem una Via Verda com cal! I esmorçar també, que ens ho hem guanyat!



Les coses es poden reivindicar a les braves o festivament. Nosaltres som més de deixar la bravor per a les creïlles..., amb una cerveseta...



I com un eco poètic, des de la banda de Llevant, ens emmiralla la columna saforenca, que arriben també amb ganes de menjar-se el món resumit en un entrepà saborós...



Vinga, tothom, totdon i totgos a esmorzar. Que ací cabem tots!



La canalla dels muixeranguers de la Safor prenent forces. Tres figures ens faran que ens quedarem enamorats...


"La faixaaaaaaa, la faixa està de rebaixaaaaaaa...!". Tant de bo...

Per què resulten tan fotogèniques les enfaixades? Algú ho haurà estudiat?



Jaume agafa el micro i comença a cantar l'"Onliyú"... Que no..., que ho ha fet molt bé...!



Foto de família castellera. Em conten que voldrien aplegar alguna colla més, ací, l'any que ve... No m'extranya. Resulta tot d'un bonic...



Bé. Com que l'any passat Jaume no va poder vindre i tot va ser tan complicat, enguany trec la part i vaig publicant fotos seues, que bé que s'ho ha currat.
El pobre du dues setmanes darrere del part d'Aiden... Se li nota en els ulls esgotats. Sort que també se li entreveu l'esperança...!



I entre enfaixaments i les postres, arriba l'hora de començar la part protocol·lària.


Un bon començament, la lectura d'un preciós poema per part d'un membre d'Escola Valenciana d'un poema de Joan Valls, a qui s'ha volgut homenatjar en aquesta edició pel seu centenari..., el que dedicà a la Teresa orada que també cantà l'Ovidi ballant el vals...



Ieeeep! A que es pareixen?



Gràcies als músics de la Xafiga i de Fa-ressol pel seu suport constant a aquesta iniciativa... Quines muixerangues que s'han espolsat aquest matí! L'han fet més lluminós encara!




Pit i amunt! Quanta bellesa plàstica i simbòlica!



I quina sínia més senzilla i preciosa que ens han regalat...



Tocar el cel des del fons de l'humida gorja és possible... Només cal fer pinya i, una vegada arrelats, fer pujar amunt la saba de la il·lusió...!



Xe, "mera" quins tres... De Muro havien de ser... Hola Mateoooo!


I en qualsevol moment que pilles als dolçainers de taina, una dansadeta que es monta pel nostre goig aplaudidor...


I si els anys passats tinguérem andreuvalors i estevesferre i anselmosmartins, en l'edició passada coronàrem el món cantautor amb l'homenatge a Paco Muñoz. Enguany tocava una cosa totalment diferent en la part musical per concloure l'aplec...



Senyores i senyors! Des de diversos punts del Comtat...! Davant de tots vosteeeeeeés...! S'hi presenta la gent d'Allioli...!


Recontra si són jovenets que fins i tot Jaume s'ha mostrat rancuniós en les seues paraules de presentació! Sí, insultantment joves! Però com els anuncis aquells de cotxes dels noranta que deien allò de "sobradamente preparados". I tant que ho estan, i bé que ho demostren!




I m'han agradat. I molt... Sobretot quan han cantat allò seu. Amb les dels seus referents musicals (Kaoba, Obrint Pas, la Gossa Sorda...) ho han fet molt bé, val... Però què vols què et diga? Que m'han agradat molt més amb tema propi. Així que el meu consell és clar: xicons, el cabet en la feina i a escriure i descriure les vostres històries. Que no m'extranya que alguns dels peregrins trenístics vos hagen demanat algun cd en acabant l'actuació i que sone per ahí algun bolo nou... Quan tingueu el cd, jo en vull un!




En altres edicions, la gent ha començat a marxar d'hora, però en aquesta ocasió, bé que s'han quedat fins a la darrera hora per escoltar-vos, allioliencs... Felicitats!






Per cert... Un comentari que he escoltat de diverses persones i al qual em sume. Heu emanat molta energia, però el xicot de la caixa flamenca..., recollinsos quina alegria que transmitia...! Si seguiu així, vos menjareu el món..., des del fons d'un barranc...! Ja veus com és la cosa...!




 I aquesta foto, li la dedique a la senyora mare del trompetista/cantant..., a qui li estarà caiguent la bava de veure el seu Jorge... I bé que fas, dona! Que el xicot ho fa molt bé...!


I a la fi, bon allioli que han muntat a la tornada els del grup... Veus? No hi ha res millor que voler passar-ho bé i aconseguir-ho!



I res, fins ací el viatget del tren que no hi és. Ruta circular, propera parada, l'Orxa.
Organitzativament, la festa ha millorat moltíssim i els ànims continuen vius, perquè hi ha molt encara pel què treballar.

Les meues felicitacions ensems els meus agraïments i fins l'any que ve...

I que visca el Tren dels Anglesos...! (i la seua gent...!).




Seguirem de ben a prop, i participarem en el possible, en aquest 125 aniversari del nostre estimat trenet que esteu preparant...

Viatgers al tren...!




1 comentari:

Muixeranga de la Safor ha dit...

Enhorabona per la ruta i felicitacions per la crònica de la ruta. La descripció és acurada, fresca i molt bonica. L'oratge va acompanyar i tothom vam gaudir de l'excursió, de l'esmorzar, de l'activitat i de les cançons que els joveníssims i fantàstics allioliencs ens van regalar.
Moltes gràcies!