.

.
"Any empeny qui dia passa/ si no corre poc ni massa;/ que el passar no t’ha de doldre,/ el sol sap on s’ha de pondre./ Si vols prendre el meu avís:/ hora és de ser feliç".

Gnomon.

Sergi Gómez i Soler
.


diumenge, 30 d’abril de 2017

L'abans i el després del concert de Paco Muñoz


Ontinyent, a diumenge trenta d'abril de 2017.

Servisca aquesta fotografia dels senyors Marc Granell, poeta, i Paco Muñoz, poètic, per encapçalar aquesta secció d'"Ecos de Sociedad" per on ara mateix et navegues.
No és fútil ni brèvola aquesta elecció. Cal insistir en què l'Ajuntament d'Almussafes inclogué el primer dels concerts de la gira de Paco com a part final de l'entrega dels premis de poesia que duen el nom del preclar escriptor. 

Tenia jo ganes de pillar-los als dos junts, i alguna que altra oportunitat vaig tenir. Tot era fer fotografies ací i enllà, que tothom volia posar amb Paco, abans i després del concert... Abans tot eren bons desitjos i una preocupació gens disimulada. Després, tot dubte es dissipà en plàcems, abraçades, besos, enhoresbones i totes les possibilitats sentimentals i castíssimes que l'estima veritable permet fer en públic...

Van ser tantes les demandes que, ara, em veig submergit jo en un tràngol d'aquells de tronada en got d'aigua. Ves, vos penge ací les fotos que vos vaig fer i fora de passar-les un a un, més que res perquè no tinc cap adreça d'alguns d'aquests alguns... I així, aprofite per agrair-vos l'estima que professeu cap el Paco i la seua família...


... família que és just i necessari que encapçale la croniqueta aquesta. Pepa, la vaig veure molt feliç, plenament satisfeta... al final! Perquè mentre que Paco estava tranquil, en aparença també perquè tot era foc per dins, Pepa sí que reflectia al rostre la preocupació... Eixirà tot bé? Ves a saber... Provem-ho, no? I de la provatura de tanta conjectura i presumpció, la meravella del resultat... Paco Mateix contava aquella anècdota de la banda de Casinos..., hem acabat el pasdobe amb salut, què més volem?!

Ai pobra Pepa, a tu que t'agrada acompanyar, en segon plànol sempre, dissimulada, oculta darrere de l'homenot, i estic fent-te dansar com mai en ta vida... Però ho lamente, ets tan important en la vida de Paco que mereixes del tot la nostra abraçada... Ets tan important en les vida dels qui t'hem arribat a conéixer... Quina sort estimar-te tant... I que ens estimes!!!!


Converses d'abans de que tot comence... I com està de bonica Mireia... Paco Insa se'n feia creus de com havia crescut, que no l'havia vista des de xiqueta... Ja veus, benvolgut Paco, que el temps passa, i ací la tens amb Arturo. Amb tanta flor que ens dóna el temps en fugir, més val que aprofitem el moment per omplir-nos d'aromes... 

Ah, i els poetes! Què seria del món sense els més imprescindiblement inútils de les seues criatures humanes (paraules del senyor Marc Granell ací fotografiat...). Què seria de nosaltres sense el seu guiatge emotiu...



La secció d'incondicionals ontinyentins no estaria completa si no hi hagués vingut Cañete... Perquè, a veure..., contrari com sóc a l'oficialisme empadronal, a mi em tocava vindre hui com merut d'Ontinyent o socarrat de Cocentaina? Veuré què posa al meu carnet d'identitat sentimental...

I és que sabia que hi ha gent que no podria faltar, no sé si per paquistes o per munyosistes... I sang que han plorat les Pikolinetes banyerudes i els Jaumes murers per no haver pogut pujar a aquest tren, aquesta nit. Sort que hi haurà un fum de parades...



Du mesos parlant-me Paco del senyor Arinyó, tot bé i bo el que em diu... I va i aquest se li presenta amb un grapat de llibres com a obsequi... No estava Paco cofoi ni res amb tanta llaminadura!


I clar, els obsequis duen més obsequis, com si ells mateixos no foren ja un regal en la seua sola presència. Ja tens a Paco traient de la bossa un exemplar de l'obra completa seua, la dels adults, per obsequiar-li-la a Marc Granell. Ah, que no sabies que hi havia una caixa amb el tot Paco? Doncs ara que ho saps, no podràs passar sense ella. Ves fent la teua comanda i tal...

Per cert, que Paco s'ha compromés a fer un nou disc amb obres de poetes seus només que siga per incloure un poema de Marc Granell (i un altre de David Mira, que això bé ho sé jo... he, he, he...). Si això ho escolta l'Enric Murillo, demà mateix està demanant-li la llista a Paco per preparar les partitures!



L'ordinador em demana si vull posar la foto que segueix gran o molt gran... Quina pregunta! Si és una foto grandíssima!!!!



I tot seguit, la representació contestànico-socarrada. I que conste que Teló Teatre fa cinquanta anys, per si no es veu ben vist... Per cert, no sé si vos he dit, teatreros, que el logo que vos ha dissenyat Moisés Gil és extraordinari! Vinga, Paco Insa..., que si el senyor Muñoz actua al Teular, cal que li preparem alguna cosa que es quede estacat en la cadira per l'emoció... Ja li la vàrem jugar, vosaltres i jo, quan muntàrem aquell homenatge a partir del Romanç del Penyal... A veure quina se t'acut... Ho parlarem, que he tingut també alguna idea d'aquelles que només poden realitzar-se a l'estimada Vila Comtal...



Serà per benevolença cap a Paco...


I no sé per què, o per què sí, que aquesta imatge m'encanta...


I comença l'entrega dels premis Marc Granell - Vila d'Almussafes.
L'enhorabona als premiats...
... o millor donar-la als lectors que, prompte, fruïrem de la lectura...!


Els fragments llegits per les premiades de l'edició anterior foren un esquer perfecte per tal d'engalipar-nos i atreure'ns a la compra i la lectura... Ja estan llestos, Edicions 96 els té ja posats a la paradeta, "La Sed" de Mar Busquets, i "Totes les meues dones" d'Imma Máñez. Ja tarde en posar-me a gaudir-les...!




I amb la presència del gran Marc Granell, s'entregaren els premis corresponents a un enguany que esperem es faça també prompte paper llegible i, per suposat, estimable...




Els guardonats junt a qui prestigia amb son nom el premi, i les autoritats competents en l'editoria i l'ajuntamentalitat...



I ací va el concert, encabit just al mig de tot açò. Aquesta foto està feta just en acabar. L'esquena d'Alfons Cervera i el somriure nerviós i emotivot de Pepa, que crec que acabà fent tants vídeos com jo fotos... Fins que se li acabà la bateria... Veus? Per això m'he comprat jo una càmera a piles...!


I ja fora al vestíbul, mentre Ricard va i desvà i Mireia i Arturo es fan càrrec de la munió de personal que va acudir a la paradeta de merxandatge, tothom a fer-se fotos amb els artistes mentre van eixint... Ina Martí se'n va fer unes quantes moltes. Faltaria més...!


Jo mateix vaig aprofitar per fer-me'n una amb el meu admirat Marc Granell... Si li hagués contat la que vaig muntar fa no res al Centre de Cultura de Biar llegint un poema seu i un altre de Gloria Fuertes..., crec que encara estan reparant el sostre per l'ona expansiva aquella... Quin orgull haver conegut, per fi, al mestre!


Clar, Violí..., com que a Bocairent fa més fred, no deixeu que Paco s'escalfe, que me'l pilleu a l'interpèrie! He, he, he... I Paco ben content de trobar-vos allí...!


Aquesta sí que és bona. Faig la foto de l'inici als dos cavallers i comença a afegir-se gent al grup, un a un, que vaig acabar fent-ne un bon grapat de la mateixa pose... he, he, he... I com m'ho passava jo de bé!



Mentrestant, per dins, el Jordi Garcia i Pepa conversaven com els amics d'anys que són...


Au, Jordi, baixa't la foto i emmarca-te-la...


Aquesta també té la seua història, recontra... Si és que...


I clar... Entre que uns volien fotos i esperaven les firmes, i entre els qui volien firmes esperaven que s'acabaren les fotos, allò va ser un desficaci perfectament organitzat...


Ja veus..., ja que se'm "demanà" des de l'organització ajuntamentaloide que no em plantara ni anara pels corredors per fer fotos durant l'espectacle mentre tothom es plantava i anava pels corredors fent fotos durant l'espectacle, em vaig fer un fart de recórrer el vestíbul fent fotos postespectacle... Baixeu-vos les imatges que vulgueu, xicones i xicons (i ajuntament si cal...), que ben guapots i lluïts heu eixit totes i tots!


I aquesta, si que no me l'esperava... Del "brasillo" com quan novençans...


I acabem. Aquesta també em feia una il·lusió feral fer-la! Els dos grans protagonistes del concert! Que, Paco, quan li fem el monument al senyó Murillo?


Jo no sé si la càmera ja estava cansada o és que ens havia tocat l'Ave... En adonar-me'n, a més de la família i el senyor manifasser (lloat siga), només quedava jo, que m'havia quedat besant el cul a l'agutzil, que sol dir-se al meu poble en aquests casos...  Bones nits i bon viatge i, si no passa res, fins a la setmana que ve... Per si de cas, no em deixaré la càmera a casa, no...


I per això de les adreces i tal... Gent, que si voleu que vos faça arribar les vostes fotos amb una major qualitat, aneu escrivint-me, val? Farem el què podrem...

A tot açò... T'has fixat que jo no em vaig fer al final cap foto amb els protes? Sempre em passa igual. Després encara hi haurà dubtes de si he acudit o no...