.

.

"Malaurat aquell qui oblida els vents/ i segueix, i no atura la roda/ no sabent entonar ni tant sols/ una pobra, i trista, nadala de caminant.

No hi ha millor mercader que el Ponent per la neu".

DirHivern.

Sergi Gómez i Soler

.


El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

El Calendari d'Advent d'Animafesta - Can Carrasca

.

.

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

EL BETLEM DE CAN CARRASCA JA ESTÀ EN MARXA

dissabte, 11 de març de 2017

Tant de pressa com va tot, si no arriba a ser per la gent de la Soledat..., pobra Quaresma!





Ontinyent, a dissabte onze de març de 2017.

De sempre, m'ha fascinat aquesta velocitat marcada amb què van succeint-se els distints cicles festius, sobretot els primaverals. Encara no s'havia acabat el temps de les Santantonades i ja estàvem iniciant un Carnestoltes que ens ha empeltat una Quaresma absolutament fallera, ara mateix que comencen els actes primers de la Setmana Santa... Quan alguns d'ells han arribat a coincidir formalment —recorda els casos curiosos que s'han donat darrerament amb les fogueres de sant Josep i les processons passionals—, aquesta explosió d'expressions s'ha fet fins i tot conflicte de preeminències en puntuals ocasions coincidentals... Fins i tot hi ha una mena de "solució" tradicional, total conveniència també, en alguna de les festes immediatament posteriors a aquestes... Allò de retardar les festes jordianes d'Alcoi si no hi ha massa espai entre la Glòria pasqual i la festa del sant, no van a quedar-se sense fer entradetes a la ciutat dels ponts... En aquells pobles on no hi ha aquests retardaments, mira Banyeres de Mariola, ja es troben dins del nou cicle morocristià... I pitjor ho tenen Agullent i els pobles que commemoren el sant Vicent Ferrer, que mai no fugen de la huitava pasqual i enguany tot els serà coincidències també...

Tot açò em ve al cap ara que mire que, hui mateix, al meu poble, es fa la presentació del cartell i del programa de la Setmana Santa. Segurament m'hi deixe caure una vegada he dessistit de baixar a veure com planten la falla ajuntamentina de València per qüestions de salut, física i mental... La presentació la fa el meu benvolgut confrare Alfred Bernabeu, cronista de la Vila Reial i Ciutat i de ben segur que estarà ben feta perquè ell sap resoldre d'allò més bé aquests embolics embolats. Jo, tinc ganes de veure el programa també... Resulta que m'apareixerà un sonet en el capítol dedicat a la meua estimada confraria... "Després de tants anys d'ostracisme i prohibició de nou et deixen publicar?", dirà algú que em coneix i els coneix..., "i tu t'hi prestes després de tots els desprecis que has patit?", afegirà algun altre de ben informat... I tant que sí! Aquesta setmana he escoltat una definició de la nostra manera creencial de ser que m'ha deixat estorat i que acabaré emprant jo  també: som "paleocristians". I com a això que sembla que som — perquè resulta que la gent, per no perdre's, necessita d'etiquetes—, som capaços de posar l'altra galta... Això sí, he escrit a petició de la confraria mateixa; i amb molta estima cap a ella i la gent que rememora cada Dijous Sant per la nit, tant de nit com procura el rector que siga, el Silenci. I d'això parle. De la voluntat de públic i participants, com esperen retards feridors motivats per foscors que no tenen res a veure amb la poca llum del moment...

Sembla mentida que, amb la calor que fa, i estant ja florides les plantes que aquesta setmana mateix he reposat al balcó, arrenquem aquesta nit el segon peuet a la Quaresma. Com va de ràpid el cicle, que a la setmana que ve no l'altra estan els Nanos en dansa a Cocentaina i passada la Magdalena castellonera... Ai...! 

Jo, vull aprofitar per donar les gràcies als meus confrares i confraresses pel treball que han fet enguany amb la Vella Quaresma. De part d'ella, mil agraïments.

Resulta que la imprempta va reaccionar tard i mal a les presses que du el temps i va arribar el Dimecres de Cendra i encara no estava a punt per ser repartida entre les escoles de la Vall de la Terra Blanca... L'esforç que sé que s'ha fet per tindre-ho tot enllestit i entregat abans del primer divendres quaresmal és el que volem agrair públicament ella i jo, que ausades quin tàndem que formem... 

Parlant de tàndem... m'acaba de vindre una idea genial per a l'any que ve... Com si amb el "selfie" d'enguany no havérem tingut prou..