.

.
"Desmesuradament,/ tot és com ha de ser./El rellotge és absent./ I sempre hi ha que fer./ Plors d'amor, ja són mar./ Raig de foc que no para./ Els Déus volen baixar./ Font fresca tot i encara".

Montserrat.
Ovidi Montllor
.


.

.

diumenge, 26 de febrer de 2017

I arriba la Vella Quaresma 2017




Ontinyent, a vint-i-sis de febrer de 2017. Diumenge de Carnestoltes.


Ací ha arribat per fi... I encara s'entreté la dona a fer-se un "selfie"...
"Mera" que ha costat enguany dur-la... Amb tants peus com té, i encara em toca anar a arreplegar-la. I clar, amb totes les coses que han anat ajornant la vinguda per part seua i les dificultats que he tingut jo... Si ens encantem, toca bregar amb en Carnestoltes i l'home allargassa massa el seu regnat per absència de contrincant...

Però ja està ací amb les seues verdures i s'endú d'amagatall, el proper Dimecres de Cendra, les graelles...

Ací està el vers amb què l'acompanye enguany, el tretzé que el dibuixe per a la Lloable Confraria de la Soledat d'Ontinyent... Si voleu veure el "selfie", i baixar-vos-el per tal de pintar-lo, caldrà que entreu al seu blog: http://soledatontinyent.blogspot.com.es/




Tan moderna és na Quaresma que fent-se un bon “selfie” està
amb els peixos i verdures que en no res ens portarà.
I l’envia de seguida al pobret meu d’en Carnal:
“En ser Dimecres de Cendra cal que fuges pel portal.
Eixe dia és quan em posen retallada i pintadeta
a un dels vidres de la casa per una temporadeta...
Cada dissabte a la nit, o el divendres a l’escola,
m’arrencaran un peuet per marcar que el temps se’n vola,
fins que el dissabte pasqual, en sentir el toc a glòria
sense dols em cremaran i, com tú, seré memòria”.


Useu la figura, pinteu-la, talleu-la, pengeu-la... Com vos vinga de gust que per a vosaltres és (sempre que no hi haja darrere vostre un ànim de lucre i tal que després ens duria a discutir sobre els drets d'autor... he, he, he.