.

.
"Algun dia m'alçaré/ des de la vall a la serra,/ de la serra al núvol blanc,/ del núvol blanc a l'estrella,/ de l'estrella a l'infinit/ que mon esperit sedeja".

Esperança.
Jacint Verdaguer.
.


Si no pots amb l'enemic, unix-te a ell...

.

.

dilluns, 13 de juny de 2016

Estimats, i calorosos, Reis de l'Orient...




El Salze, a diumenge dotze de juny de 2016.

Hui, no sé si t'ho creuràs de tot, he compartit un bon plat d'arròs amb verdures i magre, interessant conversa i molt de riure amb ses majestat els Reis d'Orient i les respectives mullers. Me n'he oblidat, per cert, de preguntar si, com deia la gran Gloria Fuertes, es deien Melciora, Gaspara i Baltasara...

També hi havia el rei Herodes i esposa, el Summe Sacerdot, i la Sagrada Família al complet: Maria, Josep, el Jesuset que ja té huit mesos i està ben rebonic, i el seu germà major... I la gent de l'Associació dels Reis d'Orient de Banyeres de Mariola, encapçalats per Leo... Per fi he pogut admirar en directe el seu autoretrat santjordià..., mira que n'està cofoi, i no és per menys.

Moltes gràcies per la convidada. Ho he passat veritablement bé. I moltes gràcies també pel vídeo de la cavalcada aquella... Ha estat ben curiós, en visionar-la, poder trobar-me com fou aquell moment en què jo estava de cos present, però res no vaig veure ni viure, ofegat com estava de nou amb un got d'aigua vital que, a la fi, millor ha estat tirar per terra... Ara, m'he rist de valent amb les facècies i els comentaris dels protagonistes, tan preocupat com està Baltasar, histriònic de veritat, per com es diu "ungüent"... Em va vindre una idea genial... Si poguera fer l'home d'ambaixador moro i ens agafem el Xavi Castillo com a ambaixador cristià, quina ambaixada humorística faríem... Encantadors tots... Màgics!

Això sí. Per més risses que fem, en eixir a la torrera de vora el Vinalopó més ressec, se'm fa del tot surrealista celebrar hui els Reis...